Un cuento trist

Ñabie un masoveret que casi no habíe anat may a la vila y, cuan se va fe ya moso, sons pares van desidí que i aurie de aná los domenches a fe festa, a vore si aixina trobae novia y lo podien casá, per a donali continuidad a la familia y al mas.

Ell estae una mica apurat per que no sabie com comportas entre la chen de la vila. Los pares li van di que no tinguere po que, faiguere tot lo que veiguere fe als demes. Cuan va arribá al poble va vore que la chen marchae cap a la iglesia, aixina que ell va fe lo mateix entran a misa y, al entrá va vore com tot lo mon sucaen los dits a una pila (la del aigua bendita) se santiguaben y acabaen en los dits a la boca (besanse la ma). Ell va pensá que agarraben alguna cosa de dins del aigua y se la minchaben.

Cuan li va arribá lo turno va posá tota la ma dins de la pila y va rechirá la aigua, al no trobá res dins va di... "Lo que se haigue fotut les tallades que se begue lo caldo".

Com tot lo mon se sentae als bancs de misa, ell se va sentá a la punta de un banc, detrás de una dona achinollada a un reclinatori. La misa va ana pasan y al arribá al momen de la consagrasió al "alsadeu" va vore com un escolanet agarrae la casulla del siñó mosen per detrás y li eixecae. Sense pensasu chens va agarrá per detrás les faldetes de la dona que tenie davan al reclinatori y les i eixeque per damún lo cap, dixanli tot lo cul al aire. La dona esta se li va chirá y li va pegá una bufetada que retumbá per tota la iglesia, ell avergoñit sen va aná de misa y se la fot cap al mas.

Al arribá tan pronte ya van pensá sons pares que no habie trobat ambien (Ell no va dires de la bufetada) y que si no anae a ballá no trobarie novia.

Al atre cap de semana lo van mana a la vila la vespra per a que anare al ball y son pare li va di que, tirare ullades a les chiques a vore si alguna se donae per aludida. Sen va aná cap al poble en les borchaques plenes a curmull y cuan va arribá al ball, va escomensá a tirá a les chiques unes sinquetes que portae a les borchaques. Pronte lo van enpendre a cantalades y lo van fe ixí corren cap al mas, ell no sabie que pasae, tot asustat va arribá al mas ben de nit cuan tots estaen dormin y ell va fe lo mateix. Al atre dia cuan son pare va aná a soltá lo bestiá se va esgarrifá de vore que totes les ovelles estaen sense ulls, per que lo masoveret los i habie tret tots per a podé tirá les "ullades" a les chiques. Son pare li va renegá mol y li va pegá uns cuans carchots, per no sabé que tirá ullades ere cucá lo ull a les chiques.

Lo pobre masoveret no va torná may mes a la vila, avergoñit per lo que li va pasá. No va tindre novia y no se va casá y cuan se va morí de vell, lo mas se va quedá herm y tancat en lo tems lo casalisi sa va asolá y lo mas va desapareixe.

Per... Pedro J. Bel Caldú (Fornols)