Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

miércoles, 31 de octubre de 2018

Cansoneta a la falda

Serru merru de catí, cansala al topí a... (se diu lo nom del menut) mel minjaré
(se li fan pesiguañes) per aquí, per aquí!!!.

Per... Ángela Albiol Benajes (Valderrobres)

Cansonetes cap a misa

- Una se ficae al cap una mantellina y anae daban, les atres detràs y diem...
Abueleta agon vas?? a misa (contestabe)... mos dises vindre?? no! que tos petareu, no nos petarem!! (diem losq anaben detràs) ala pos seguimeu detràs!!

Per Ana Maria López Gimeno (Valchunquera)

Una atra versió

Tía Perreta ? Aon va, a misa?... me dixe vindre?
No no que te petaras ,que te petaras!!

Per Mari Carmen Mulet (Arnes)

De esta cansoneta ñan mes versions...
https://parlochapurriau.blogspot.com/2018/10/cansoneta-ventosa.html

Cuento minchadó


Ere una vegada, dos germans masobés, que van ana a busca novia a un atre mas ils van invitá a sopá, pero ñavie un que ere mol minxadó y latre li va dí, cuan te palsiga lo peu no minxos mes, a ver si quedarem mal, així que se asenten a la taula y li fiquen un plat de farinetes (que ademés li agradaen mol) y al momen pase lo gat il palsigue, així que pobre ya no va minxá mes, y li dien: home minxa que no has minxat res y ell, no no que no nebull mes, son germá tamé li die, pero home minxa que después tindrás gana, no no que no ne bull mes
Cuan sen van aná a dormí, lo germá li diu ¿Qué ta pasat que no has bullgut minxá, en lo que te agraden a tú les farinetes? Si claro, me vas dí que no minxara y tú más tocat lo peu sol comensa ¿Qué volies que faiguera? Ara tinc molta gana!!
Així que se eixequen y sen van a escurines allí aon estae la casola y se va fumá ven fartet, pero la agüela del mas se habíe eixecat y se va pegá un pet il de les farinetes li va dí ¡¡No bufos, no, que están fredes!!

Per Dolores Guimerá Ramia (Beseit)


Un atre final...
les farinetes que habien quedat ere lo fi de la nit del sopa ,habense equivocad de dormitori ,roncabe lo agüelet y a fosques li diu... no bufos que están fredes!.

Per Mari Carmen Mulet (Arnes)

Cuento curtet

Los fláres estaen a un convén y lo llop y la raboseta teníen molta gana y van escomensá a cridá ¡¡¡Fláres fláres a la erada que ve la gran tronada!!! així tots los flares sen van aná al cam a arreplegá la cullita, mentres lo llop y la raboseta se van minxá lo minxá dels flares y cuan ya estaen fartets, van torná los flares y lo llop va arrencá a corre en la raboseta a les costelles mentres la raboseta cantae ¡¡allioli a la mollera farta vach y a caballera!!

Per Dolores Guimerá Ramia (Beseit)

Refrán desconfiat


Cara bruta nas cagat... chulla de gat!

Per... Mari Carmen Mulet (Arnes)

Un traballengües llerc

Ñavie una formigueta q anave per un cami y li va caure una volveta de neu a la poteta y lay va chafa, entonses va di mira q valenta es la neu q ma chafat la poteta.
-Y se die: neu trenca cama
La neu que la va senti li va di:
Mes valén es lo sol q me se minje. Sol minja neu y neu trenca cama
Lo sol que va senti diu:
Mes valens son los nuguls q me tapen, 
Nugols tapa sol, sol minja neu y neu trenca cama
Los nugols que senten diuen:
Mes valen es lo ven que mos fa corre...
Ven fa corre nugols, nugols tapa sol, sol minja neu y neu trenca cama
Lo ven que u sen diu:
Mes valentes son les parets que no mos dixen pasa...
Parets no dixen pasa ven, ven fa corre nugols, nugols tape sol, sol minja neu y neu trenca cama.
Les parets que u senten diuen mes valentes son les rates que mos foraden
Rates foraden parets (se diu tot atra vegada)... y neu trenca cama
Les rates u senten y diuen mes valens son los gats q mos se minjen
Gats minja rates (se torne a dí tot)
Los gats que u senten diuen mes valens son los gosos que mos fan corre...
Gosos fan corre gats, gats minchen rates, rates foraden parets, parets no dixen pasa ven, ven fa corre nugols, nugols tapa sol, sol minja neu y neu trenca cama

Se te que dí depresa.

Per... Teresa Adell Lombarte (Beseit)

martes, 30 de octubre de 2018

Una cansoneta en nasos


Mun pare no té nas 
ma mare es chata y... 
un chermanet que tinc, un chermanet que tinc...
te lo nas de pataca

Ana María López Gimeno (Valchunquera)

lunes, 29 de octubre de 2018

Cansoneta ventosa


- Aguileta a on vas????
- A misa.
- Me dixes vindre????
- Noooo... que te petarás!!!!
- No me petaré no....
- Hala, pos vine detrás.....
- Prrrrprrrr

Per... Mari Carmen Alegre Gómez (Valchunquera)

Cansoneta tocada

De pic en pic, lo tortolet, la gallineta y el pastoret
toquen y toquen lo tamborilet.

Per... Mari Carmen Alegre Gómez (Valchunquera)

Refrans nugolats

Nugols a roquetes, aigua per a les basetes

Per Mari Carmen Alegre Gómez (Valchunquera)

Una atra versió...

Nugols a clotets, aigua a charquets

Per Edilia Estopiñá Ferreró (Rafels)

Cansoneta encanada


Pis pisiguaña oli de llagaña 
pis pisigó oli del gañó 
lo primé que sen enriurá...
merdeta de gat tindrá!!

Per Maria Cinta Lombarte (Valderrobres)

Cansonetes de la má

Escomensan pel dit gros de la ma, se die...
Este es lo pare, lo atre dit... esta la mare, lo atre dit... este es lo que fá les sopes, lo atre dit  lo que se les minxe totes y lo dit menudet, es lo que fa marramiau marramiau!! que a mi no me han guardau!!!

Per Dolores Guimerá Ramia (Beseit)

(Tamé en los dists de la ma) Una atra versió...

Este es lo pare, esta la mare, este atre lo germá, este demane pa, y este menudet diu, no ña, no ña!!

Per Ángela Albiol Benages (Valderrobres)

domingo, 28 de octubre de 2018

Una cansoneta en pesiguañes

Galin galon qui sa mort! San Xuganet del por, agon lo enterrarem?
a la campana nova si no entre li tallarem lo ventre y si no is. ...

(Cuan se acabae de cantala se fee cosiguañes)

Per... Per Ana Maria López Gimeno (Valchunquera)

Cansoneta de plumes

De pic en pic lo tortolet la gallineta il pastoret
toquen y toquen lo tamboret la gallineta rosa corre per lairasa 
el gall escortut corre per lo tellat

(Se cantae pesigan les mans)

Per... Ana María Lopez Gimeno (Valchunquera)

Cansonetes boniques

Tocho pegue gos, gos acase gat, gat mintche rata, rata forade paret, paret tin ven, ven porte nugol, nugol tape sol, sol fon neu, ! NEU QUE ME TRENQUES LO PEU!


La rateta está al forat en lo cul arremangat a pastat a sernut tot lo lleuto se ha vegut.

Per Agustin Roc Martin (Fabara)

Una cansoneta sentada


Peret peret. Tinc caguera y no puc cagá.
Así em pique, así em cou, Así me dixó la clasqueta del ou.

Per... Cristina Roc (Fabara)

Cansoneta numerada

Ne eren sis que tenien set pero lo cante estae buit perque ere nou...

Per... Teresa Adell Lombarte (Beseit)


Y continue...

Lo van compra entre deu il van paga entre onse al carré número dotse de Alfonso tretse

Per... Dolores Guimerá Ramia (Beseit)


sábado, 27 de octubre de 2018

Una poesía sentida per tots sants

REFLEXIÓ DE TOTS SANTS.             

Ya escomense a fe fret
Ya escomense a acursas lo dia
Aurem de pensa un poquet
Y crea alguna poesía

Casi sense volé estem a Tots Sants
Minjarem castañes y panellets
Seguirem les tradisions de tots los añs
Que bons los moniatos ben calents

A Tots Sants selebrem la castañada
La juventut la viu en mol entusiasmo
Y fan que sigue una festa mol animada
A pesá del fret, mai falte lo ánimo

Tamé es fecha pera fe una reflexió
Y recordá a aquells que mos van dixá
En tristesa los dedicarem una orasió
En amor unes flos los anirem a portá

Los volem encara en locura
Mai olvidarem a la nostra gen
En vida mos van dona tanta ternura           
Que en natros seguixen ben presents

Dedicarem un temps pera aná a vorels
Recordan tot lo amor que mos van doná
Que a la bona gen no la olvide lo temps
Son persones que val la pena recordá

Tots Sants y tame la castañada
Tots u tenim que viure en molta ilusió
Pos es la porta de una nova temporada
La del fret, lo ivern y tota la seua tradisió

Per Juan Carlos Abella (Valderrobres)

viernes, 26 de octubre de 2018

Un refrán travieso

Sobre los chiquets...

Qui li haigue fet lo nas... que li aguanto lo bras


O... cuan plorabem sense cap motivo...

Moixonet de riu, tan pronte plore com sen enriu


Per Mayte Albiol Benages (Valderrobres)

Una cansoneta per a dormí

Sonsonete vine aquí
a la voreta del cuixí
cuan sonsoneta vindrá
lo nostre chic se adormirá

Per Teresa Adell Lombarte (Beseit)

Un refrán minchadó



Val mes una sardina agust
que costelles a disgust.

Per Mayte Albiol Benages (Valderrobres)

Un refran callat




La ovella que vele pert lo bocí

Per Pedro J. Bel Caldú (Fornols)

Una endivinalla en clasca

Una dona va al mercat.
Ne compre un plat
sen minche un plat
y ne tire un plat...
Que es???

Solusió... Los caragols

Per Mayte Albiol Benages (Valderrobres)

Una endivinalla mol bona

Churrimpampli está al bancal                           
en cuatre mil a caball
tots son de coló vermell
menos churrimpampli lo vell
Que es???

Solusió... Lo sireré

Per Agustín Roc Martín (Fabara)

Un refrán mullit



Si vols se ben servit, feste tu mateix lo llit.

Per Cristina Roc (Fabara)

Un refrán de molta rao



A la taula y al llit al primé crit

Per Maria Cinta Lombarte Gracia (Valderrobres)

jueves, 25 de octubre de 2018

Un refrán desconfiat

Del gat pollos y del chic mocos...
no ne faigues lo desdeños.

Per Carlos Ollés Estopiñá (Valderrobres)

Un traballengües fondo

Plou poc...
Pero plou prou per a umpli lo pou

Es mes divertit si se diu depresa

Per Ramón Guimera Lorente (Beseit)

Una endivinalla curiosa

Te boca y no te dens.
Te brasos y no te mans.
Te cul y no te forat... Que es???

Solusió: Lo cante

Per Mario Alegre (Vallchunquera)

Un traballengües en trampa


... A chinollons a cullí codoñs

Ña que diu depresa... ojo!!


Per Pedro J. Bel Caldú (Fornols)

Un traballengües pelat

- Que fas Felis???
- Pelo pesols
- Pesols peles Felis??

 (Se te que di depresa)

Per Teresa Adell Lombarte (Beseit)

miércoles, 24 de octubre de 2018

Una endivinalla ponedora

Bumburolla... Trenca la olla!!
Quin es lo animalet que pon a la palla??

La Gallina!!!

Calla burro que ya u sabía!!

Per: Mayte Albiol Benages (Valderrobres)

Una endivinalla dins lo llit


Marit marit! nemon al llit!
Farem alló que vam fe anit... en pelleta y en pelet taparem lo foradet

Solusió... Los ulls

Per: Teresa Adell Lombarte (Beseit).

martes, 23 de octubre de 2018

Un traballengües penchat

Setse juesos de un chusgat minchen feche de un penchat.
Si lo penchat se despenchare se mincharie los setse feches dels setse juesos que lo han chusgat

Per: Carmina Segurana Papaseit (Valderrobres)

Un traballengües llanut



Una ovella sedella, medella, llana llanuda cap y cornuda ha tengut un sedell medell llana llanut cap y cornut si la ovella no haguere segut llana llanuda cap y cornuda no haguere tengut un sedell medell llana llanut cap y cornut pero con la ovella era sedella.....va tindre un sedell medell.....cornut


Per: Dolores Guimerá Ramia (Beseit)

lunes, 22 de octubre de 2018

Una endivinalla sentada


En Este ban c estan sentats un pare y un fill.

Lo fill se diu Juan y lo pare ya te u hay dit.


Solusió... "Esteban"

Per: Ramón Guimera Lorente (Beseit)

sábado, 13 de octubre de 2018

Un tonto mol listo (cuento)

Tos vach a contá un cuento mol, pero que mol antic... de cuan lo Napoleón va pasá per lo Matarraña.

Ñabie una guarnisió de soldats en guerra, que se trobae rodechada per lo enemic. La cosa estae fea, tenien molta fam y poc pa per a emportás a les dens. Cuan la situasió se va posá mol mal, los que manaen se van reuní per a buscá una solusió. Al final van acordá
que manarien a un soldat a buscá mincha per a tots los que allí estaen.
Lo capitá va reuní a tots los soldats y los va preguntá qui se oferíe voluntari, per a ana a busca lo avituallamen que fee falta per a alimentá a tots los que allí estaen.
De entre tots los soldats sol un va ixí voluntari, ere un que tots, per les pintes que gastae lo tenien com a un pobre tontet, al vorel lo capitá va pensa... bueno, com este es mich tonto que vaigue, no se pert mol y si porte mincha pos milló. Lo capitá no les tenie totes en ell, lo tenie per un borinot de marca machó.
Al voluntariós soldat en un momen li van di que volien que faiguere, tenie que portá tot lo minchá que puguere per a nell y los seus compañs. Ell miranlos en los ullets com perduts va di que si y sense di res mes, se va vestí de paisá per a que no sapigueren que ere un soldat y allá al tart rosegan la tripa per enterra va ixí del campamen y va crusá les linies enemigues.
Va camina sense sabé a on anae una nit y tot un dia y al arribá al tart va vore llun un casalisi en algo de bureo per fora... si va atansá y al está ya prop se va doná cuenta de que alló ere una posada. Ñavien uns cuans animal de carrega lligats minchan tranquilamen y un home umplin un aveuradó de aigua per a que begueren los pobres animals.
Lo nostre protagonista sen va cap a lo home que estae apañan a les caballeries y li diu...
- Bona nit tingue siñó!! Que podría sopá y dormí aqui ???
- Home y tan, yo soc lo posadé... vingue, vingue... paso cap a dins. Ara en un ratet li posarem de sopá... sentos aquí ( señalanli un banc al cantó del foc)
Lo soldadet fa lo que li diu este home que lo conduix al canto del foc y cuan estae davan se quede miran en cara de pasmat al foc y li pergunte...
- Que es aixó??? ( señalan al foc)
Lo posadé que sel mire milló y li veu una cara de borinot que no se la podíe sostendre li escomense a pendre lo pel y li diu...
- Aixó (referinse al foc) es la "repugnansia"
Se quede mirán un rato lo foc con atontat y de repen lo soldat sen acate de que ñabie un gat enroscat al cantó del foc y li pregunte al posadé...
- Y aixó que ña aquí pelut que es????
- Lo "chirrinchonchis" (referinse al gat)
Lo noy este, tenie una cara de asustat y asombrat a la vegada y lo posadé tenie que fe forses per a no enriuresen.
Al cantó del foc tamé ñabie un topí ple de aigua, al vorel este chicot li pregunte al posadé...
- Y... aixó que es?? (apuntan al aigua)
- Aixó es la "superabundansia" (li diu lo posadé)
Al momen la dona del posadé li trau lo sopa y lo pobre noy se la minche en un ubrí y tancá de ulls. Tenie molta fam, fee uns dies que no minchae res.
Cride al posadé y li diu que vol aná a dormí. Este lo conduix hasta la seua habitasió y mentres anaen, van pasá per un mun de cadires que estaen amontonades a un racó, al vóreles este soldat li pregunte al posadé...
- Que es aixó???
Lo dueño de la casa li diu en sorna...
- Aixó son los "triquitrals" y aquí al cantó está la nostra habitasió per si te fa falta algo esta nit.
Aquell chove en cara de pasmat, seguix al posadé sense dixá de mira aquell mun de cadires.
Com ya lo tenie per una mica curt, lo posadé lo porte a la pichó habitasió que tenie que estae daball del tellat, pero per a aná allí van tindre que crusá una habitasió que estae tota plena de cuixots de tosino penchats. Al vorels enseguida li va preguntá al posadé...
- Que es aixó que está penchat???
Lo posadé disfrutan de la burla li va di...
- Aixó son los "sans" aquí resem la meua dona y yo de tan en tan.
- Pos yo avans de dormí, tamé los resaré una miqueta (li diu lo soldat)
Al final arriben a la habitasió li obri la porta y lo dixe allí lo posadé donanli les bones nits. Antes de marchá este noy li pregunte al posadé...
- Com se diu voste???...
- Yo me dic "Burdeos" y la meua dona "Fragansia"
- Pos encantat de coneixel (diu lo sodat)
Allá a les dos de la matinada, este soldat se eixeque y sense fe cap ruido va al mun de cadires, ne agarre una y la pose a la porta del posadé per a atrancala per fora y que no pugueren ixí. Mol depresa va al corral, trau los burros y caballs que ñabien a les cuadres y los dixe preparats al carré. Despues va aná allí a on estaen los cuixots, los va deslligá y los va tirá desde la finestra al carré a on estaen les caballeries, los va carregá y va torná a entra dins. Va agarrá lo gat y lo fot dins del foc y escomense un estrapalisi impresionan. En eixe momen, lo soldat ix al carré y en veu alta escomense a resitá...

"Ix Burdeos dels brasos de Fragansia que lo chirrinchonchis ha caigut en la repugnansia y ña que socorrel en la superabundansia y tin ojo en los triquitrals que los sans ya estan marchan"

Enseñansa... No te fios de dingú per les apariensies, a vegades estes engañen

Per: Joaquin Estopiñá Ferreró (Rafels)



jueves, 11 de octubre de 2018

Res, res no y... ay, ay, ay!!! (cuento)

Tos vach a contá un cuento que yo sentía de menut, me lo contae ma yaya...

Ñabie un rey mol orgullos y manadó que tenie una filla en añs per a casas... Un dia los seus ministres, preocupats per que lo reino tinguere desendensia li van di...
- Siñó... lo poble demane que la prinsesa se caso... volen un marit per a nella.
- Bah! que sabrá lo poble.
- Pero es presis donali gust a la chen.
Lo rey que ere gat vell y tenie molta picardía se li va ocurrí una triquiñuela per a entretindre a la chen.
- Está be... si voleu que la meua filla se caso u consentiré a aquella persona que me porto lo que ara tos vach a demaná...
- La ma de la prinsesa será per a qui me porto estes tres coses... " Res, res no y ay ay ay"
Los ministres enseguida van entendre que lo rey sol volie enfotres dels pretendens, per a despues podé di que no casae a la seua filla per no trobá home capas de contental a nell y a la seua filla.
No obstán, los ministres van redactá la nota del requerimen real y la van repartí per tot lo reino.
Mils de homens al llichí la voluntat del rey y van ixí a buscá lo que demanae per a podé casas en la prinsesa.
Va anan pasan los dies y los mesos y algún añ que atre y per lo castell a on residie lo rey no se va presentá dingú, la proba ere mol difísil.
Un dia un pobret llauradó se va trobá per casualidat un pape ya mol envellit a on posae la voluntat del rey per a podes casas en la prinsesa. Este al llichiu va pensá... u puc intentá, no tinc res que perdre, lo sac que porto está vuit de ortalisies, no me na ixit cap y tinc molta gana.
Se va sentá este pobre home a pensá que ere alló que demanae lo rey... "Res, res no y ay, ay, ay"... "Res, res no y ay, ay, ay" no fee mes que donalí voltes al cap. De repen sen acate de lo sac que estae forro y pense... Res!!! ya ne teníe una. Mol contén va escomensá a ballá, tan ballae que va entropesá y va caure damún de unes archilagues y va di... Ay, ay, ay!!!. No su podíe creure.
Este chicot, conten, mol conten va posá les archilagues dins del sac y sen va aná cap a lo castell del rey. Pero avans de aixó va pasá per la seua casa a pendre un atre sac, este estae tot ple de forats, com si les rates aigueren fet festa.
Al arribá al castell va di als guardies... vinc a parlá en lo rey, porto lo que ell va demaná per a podem casam en la prinsesa. Los soldats estre rises lo van fe pasá cap a dins del casalisi, hasta allí a on estae lo rey. No mes arribá davan del monarca li va di... Porto lo que vosté va demaná. Lo rey pènsan que pasarie un bon rato va fe vindre als ministres y demes cortesans per a riure acompañat.
- A vore... que me portes... segú que u as trobat??? (en la riseta de orella a orella)
- Si siñó... me puc arrimá a vosté per a que u pogue vore milló???
- Si, vine cap aquí.
Lo llauradoret que portae los dos sacs, lo forro y lo que portae les archilagues, va agarrá lo forro y li diu al rey...
- Poso la ma aquí dins... que ña?... Y lo rey diu...
- Res!
Tots los cortesans y ministres... oooooohhhhhhh!!!
Despues va agarrá lo atre sac aon estaen les punches y li va dí...
- Poso la ma aqui dins... veigue que trobe.
Y lo rey fot un alarit al punchas y diu...
- Ay, ay, ay!!!
- per lo tan ( va di lo chicot) si latre eres "res" este com te coses dins es "res no"
Los ministres al vore que habie portat lo que lo rey demanae li van parlá dienli...
- Te que reconeixe que ha portat lo que vosté va demana, ara no se pot tira cap atrás, lo poble se enfadarie mol y es que aixó no u pot amagá per que te a tots los cortesans davan, tots u han vist.
Aixina que no li va quedá mes remey que donali la ma de sa filla a este noy que de un dia a un atre va pasá de se lo mes pobre del reino a se mol ric y... lo rey se va tindre que chubilas en lo morro preto y va dixá goberna a sa filla en este bon home.

Per: Angelina Ferreró Portoles (Rafels)

miércoles, 10 de octubre de 2018

Lo rey Midas (cuento)


Este ere un rey que estae sempre amoinat.

Un dia se li va presentá un mago y li pregunte...
- Per que may estas conten rey Midas???
- Vull dinés!! moltes perretes!!!
Lo mago se quede pensatiu un ratet y al momen li conteste...
- Ya se lo que faré...  te vach a consedí una grasia... tot lo que tocos a partí de ara se convertirá en or
Lo rey se va ficá mol conten, de la emosió no li podien ixí paraules de gratitud per al mago... lo rey ya sen enrie agust.
Pero va arribá la hora de minchá y al tocá los alimens con forme los agarrae en la ma, estos se convertien en or... lo rey estae desesperat, teníe molta gana y no podie minchá.
Desesperat com estae va arribá la seua filla per a consolal y al acarisialí lo pel se va queda feta una estatua de or masis.
Alló ya ere masa per a lo rey. Plorán y cridan al mago desesperat se va pegá uns cuans dies... mol or pero res que emportas a la pancha y sense les carisies de la seua filla.
Sert dia cuan ya estae mol prim y desconsolat va apareixe lo mago atra vegada y tiranseli als peus lo rey li va implorá que tornare la cosa com avans y... lo mago aixina u va fe.
Desde entonses se li van acabá les ambisions de tindre moltes riqueses al rey y va coneixe que ere mes importam de disfrutá les coses mes sensilles con un bon minchá o la compañia de la seua filla la prinsesa.

Per: José Ferrás (Valderrobres)

Cansonetes de crios


Chugan a les cartes, cuan ixíe lo rey se li cantae...


"Rey, vestit de budell les calses cagades y lo sombrero vell"

Y... cuan ixíe la sota se li cantae...

"Sota cañota que mas fet pagá tu"

Cuan eres menut y anaes estreñit, cantaes sentat al basí...

"San basí, san basá tinc caguera y no puc cagá" y no fees mes que repetiu hasta que anaes de cos.

Ton enrecordeu de estes??

Per: Rafael Olles Carlús (Valderrobres)

Una endivinalla humida

Esta endivinalla diu...

Una siñoreta mol ben defensada

Sempre está coberta

y sempre va bañada... Que es????

Resposta: la llengua

Per: Pablo Ollés Puyo (Valdealgorfa - Valderrobres)

Una endivinalla ventosa

De menut ma yaya me die esta endivinalla...

A vore si sas que es aixó...

Entre dos roques cruixen billotes... Que es????

Resposta: Un pet

Per: Manuela Carlús Berge (Valderrobres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...