Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

jueves, 31 de enero de 2019

Cansoneta festechadora


Cuán vach a abeurá les mules
al pou de la vall
acudixen les moses
lluín los devantals.

Cansoneta de Valldeltorm

domingo, 13 de enero de 2019

Dichos traidós


Lo borrego manso mate al amo

Per... Ramón Guimera Lorente (Beseit)


La mula mansa mate al amo

Per... Carmen Latorre (Beseit) 

Refrán aprofitat



Qui a casa está se seque
y qui marche sempre llepe

Per...  Lola Ferrer (La Torre del Comte)

sábado, 12 de enero de 2019

" LA ROSADA DEL MATÍ "

La rosada del matí
no gelará lo nostre ímpetu
tenim lo mateix sentí
per lo nostre parlá, lo Chapurriau

es igual com li vullguem dí
tots lo volem al nostre parlá
y la rosada del matí
eixe amor mai podrá gelá

no tos dixeu intoxicá
que no tos diguen que aquí
sempre am parlat catalá
eixa es una manera de mentí

mol deacuerdo estem tots
que volem defensa lo nostre parlá
ajuntem tots lo nostre esfors
y entre tots lo farem respetá

avui yá mos unix un sentimen
es ben diferen lo nostre parlá
después ya vorem com lo escribirem
lo nostre parlá no es catalá

no volem al pebrot, si lo primentó
som diferens, mai inferiós
lo nostre articul no es el, es ló
la nostra unió mos fará millós

aislem als que mos volen confundí
units conseguirem la unanimidat
despullem als que no paren de mentí
que se imposo la nostra voluntat

que la rosada del matí
gelo tota la seua maldat
y que la caló de la gen de aquí
alimento a la nostra germandat.                 Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)

jueves, 10 de enero de 2019

Dichos famolencs


Val mes morí de un rot
que de un badall

Per... Ramón Guimera Lorente (Beseit)


Val mes morí fart
que morí de fam

Per... Carlos Olles Estopiñá (Valderrobres)

Una romiguera

Resulte que ya fá trenta añs
que va naise una romiguera
de abonos ni an ficat tans
pa que puncho com la primera

es la romiguera del catalá
que van creá pera dominamos
incordianmos sense pará
encara no an pogut doblegamos

y es que natros tenim la raó
y aixó es algo que esta tan clá
cada dia u defensem en mes pasió
que res mai mos podrá cambiá

a eixa romiguera la están regan
gen en mol oscurs interesos
la nostra tradisió estan cambian
trenta añs que aguantem excesos

orgullosos de lo que fan no poden está
pos obliguen a cambiá a tota la gen
en lo mateix molde mos volen fabricá
tots iguals al seu pensamen

pero ara al mich de la romiguera
mols moixonets van ficá una llaó
y a naixcut una bonica figuera
en un sol añ, ya sa fet la milló

eixa es la Figuera de la esperansa
regada per la nostra humildat
la fá forta la nostra pasiensia
alimentada per la autentica verdat

en molta forsa se obri camí
entre mich del romigueral
es la gen que sa cansat de patí
la gen que u está pasan mal

a la vora de la Figuera sa ajuntat
la forsa de un bon amelé
los dos bé san complementat
y al romigueral an debilitat

la flexibilidat de la figuera
es la milló virtut que té
guañará a eixa romiguera
jun en la duresa del amelé

es la unió de les persones
la que tallará a la romiguera
natros ne som mols mes
y tenim una unió verdadera

la nostra raó se acabará imposan
despullarem les seues mentires
mentres a natros no mos callarán
natros volem seguí sen lo que som.                   Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...