Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

sábado, 26 de diciembre de 2020

Cansonetes per a jugá

 


La tía María del carreró, 

minche carbasa y cague meló.



Yo sé una cansó de fil y cotó.

¿Quí te la ha enseñat?

Lo siñó retó,

Campana de fusta, badall de segó

Tú ten ixes y yo no.



Per Elena y Teresa Puch   (Valchunquera)



viernes, 25 de diciembre de 2020

Cuentet del tonto que fa tontejá

Se contae que a Calaséit, un poble del Matarraña, ya ne fará uns cuans añs, un corret de veíns se divertíe en lo tontet del poble, un pobre infelís, de poca cultura, que vivíe fen recadets y faenes de poca importánssia a cambi de una simple perreta.

De vegades, algúns homens cridaben al tontet a la tasca a on se ajuntaben y li oferíen triá entre dos monedes: la una de mida gran de 400 reals y  un atra mes minuda, de 2000 reals. Ell sempre triabe la mes gran y de menos valor, cosa esta que fee ríure a tots los allí congregats.

Un día, un veí del poble que aguaitáe al grupet divertinse en este inosén personache, lo va cridá apart y li va preguntá "que si encara no sen habíe acatat de que la moneda mes gran valíe menos" y éste li va contestá...

U sé, no soc tan tonto com pareis, la moneda gran val sinc vegades menos, pero lo día que tría la menuda, lo joc se acabará y no me emportaré mes monedes. Aixina que no me importe que me diguen tonto mentres me vaiguen donan de tan en tan los 400 reals.

Anonim. (Calaséit).

jueves, 3 de diciembre de 2020

Refrán blac




Per a San Blas la sigüeña vorás 
y si no la veus la neu entre peus.

Per Higinio Latorre (Fondespala)

Joc agarradó


Un joc que se anaen fen preguntes
y la "Marieta" se anae arrimán a cada pregunta
hasta que agarrae a los que preguntaen.

¿Marieta agón estás? (en veu ronca va contestan)...
a la plasa del costat...
¿Marieta agón estás?...
damún del tellat...
¿Marieta agón estás? 
puchán per les escaleres...
¿Marieta agón estás? 
aubrin la porta...
¿Marieta agón estás? 
daball del llit...
¿Marieta agón estás? 
al teu costat...etc 
Se acabe cuan Marieta te díu !!ya te tinc!!

Per María José Gascón (La Codoñera)

Endivinalla campanillera

Una aguela en una den, 
fa acudí a tota la chen.
¿Qué es?

Resposta: La campana.

Per Carmen Andreu (Valderrobres)

Cansoneta saltadora

Cansoneta que se díe saltán a la corda

Si la barqueta se tombe nena no tingues pó,
tira la corda al aire y agarrat al timó. 
Dilluns, dimach, dimecres, dijous, divendres, disapte y domenge.

Per Dolores Guimerá Ramia (Beseit)

martes, 1 de diciembre de 2020

Cansoneta pesigada

Una cansó per a elegí a un amic o amiga per a jugá.
Se posen les dos mans de tots los que volen jugá y va pesigán
lo palmell de la ma dien: 

Piz picigaña, Oli de la araña,
que me díu, la perdíu.
Camisa de seda,camisa bordá,
mes sap la criada que no la casá.
Les chiquetes del Castell, 
toquen y toquen lo casacabell.
Burro, burro es ell.

Per María José Gascón (La Codoñera)

Cansoneta de novena

 

Cansoneta per a la novena de la Virgen de les neus.

La campaneta de les Neus. 
El que no vingue a resá. 
No minchará pá y a les festes no ballará.

Per Inmaculada Casado (Valderrobres)

sábado, 28 de noviembre de 2020

Refrán del santet

 

Santantoni, santantoni. 
Día desiat de chiné,
A la megua faldriquera
No n'ha entrat cap de diné.

Per Maricarmen Alegre Gomez (Valchunquera)

Charrada peluda

 
Mare!! la burra se cague,
si no li dones una molleta de pa se esbarre

Per Flor Ramos Fontanet (Masalió)

Traballengües collidó

 


Collí coto, coto collí.

Se te que di depresa.

Per Carlos H. Cubero Agudo (Mequinensa)

Endivinalla llauradora


Dos peluts, un pelat y un atre aprete la coa detrás.

Solussió: Un home llaurán.

Los peluts son los machos,
lo pelat es lo camatimo (la barra que va al mich dels dos machos)
y el que apreté el rabo serie lo home portan la esteva

Per Higinio Latorre (Fondespala)

Endivimalla en cuernos

Dos viris viris,
dos vares vares, 
un esturruxamosques 
y cuatre fangaes... 
¿¿Que es??

Solussió:
Un vou.
Los viris los ulls, les vares los cuernos, 
la esturruxamoskes la coa y les 4 fangaes les potes.

Per Fran (Masalió)

viernes, 27 de noviembre de 2020

Cansonetes acompañades

 



Bone nit totes les pulses al teu melic
y la mes gorde con un cabrit.

Pis pisigole camin y gole
les chiques al castell
toquen y toquen lo cascabell

Per Conchita Andres Viñals (Maella)

Dichos en son

 


A la bora del riu ni fachos mai lo níu.

Bona nit y que la polsa mes grosa te pico lo melic.

Per Carlos H. Cubero Agudo (Mequinensa)

Refrans blancs


Al abril cada gota val per mil.

Per a nadal un pas de pardal, 
per a San Antoni un pas de dimoni.

Per Pilar Laborda Serrat (Valderrobres)



Per a nadal cada ovella al séu corral.

Per José Laborda Serrat (Valderrobres)

Charrada en plomes




San Antoni San Antoni
Fa mols añs quen soc forné
Pasterada com la de enguañ
No la boré lañ que ve.

Per a San Blas la sigüeña vorás 
y si no la veus la neu entre peus.


Per Higinio Latorre (Fondespala)

Cansoneta de mentida

P'el mar corren les llebres,

P'el mar corren les llebres, tralará

P'el monte les sardines, tralará

P'el monte les sardines, tralará

Qui vullgue sabé,

Asó es lo cuento de les mentires tralará

Es lo cuento de les mentires, tralará


Per Elena y Teresa Puch (Valchunquera)

Cansonetes en sucre


Cañada de Verich:

Baiseu les casquetes, baiseu lo vi blanc,

Baiseu a la María sentada a un banc.

 

Vallchunquera:


Baiseu les casquetes, baiseu lo vi blanc,

Baiseu les casquetes, sino mon anam.

 


Per Elena y Teresa Puch (Valchunquera)

jueves, 20 de agosto de 2020

Cansonetes per a jugá

Carnistoltes quinse voltes, Nadal una volta al més,
Que tots los díes foren festa y lo domenche plovén.

Cuan la Candelera plore, l’inviarn es fora,
Pero si plore com si no plore, ni a dins, ni a fora.

Santantoni y lo dimoni chugaben al trentaiun,
Lo dimoni ne va fé trenta y Santantoni trentaiun.



Per Elena y Teresa Puch (Valchunquera)

viernes, 5 de junio de 2020

Refrans per al junñ



Quí minje caragols per a san Juan,
tindrá salut y dinés tot l'añ.

Per Juan Carlos Abella (Valderrobres)

Per al junñ,
Lo blat casi que está al puñ.

Per Carlos Olles (Valderrobres)






jueves, 4 de junio de 2020

Un cuentet en magre


A un raconet del reino de Aragó, ñabíe una aldea mol menudeta.
Tots los veíns que allí vivíen, volíen que los donaren lo títul de poble, per que de esta manera, podríen tindre un viqueri propi que puguere atendre les nessesitats religioses dels veíns.
Per a podé conseguí lo que volíen, nessesitaben un veí mes. Ne eren 99 y ne teníen que se 100.
Un pastó de gorrinos que vivíe a esta aldea se li va ocurrí una idea, per a conseguí que los donaren lo títul, encara que ñaguere una persona de menos.
Este pastoret va encomaná als seus veíns que solissitaren que vingueren a la aldea los albacees reals, per a que donaren fe de que i estaen tots los veíns nessesaris.
Aixina u van fe.
Lo día que los representáns reals van arribá al poble, los van ressibí fen una gran alifara. Mentres estáen fen la ressepssió, lo pastó va agarrá un gorrino de la soll y lo va pujá al campanari. A este gorrino en concret lo va tindre sense minjá durán tres díes y estae lo animal mol famolenc. Una vegada a dal de tot del campanari, va lligá una de les potes del animal al badall de la campana. A l’atra punta del campanari, va posá un plat en minjá a una distanssia que lo animal no i arribare may. Cada vegada que lo gorrino se arrimabe a la bassia, com no atansae lo minjá, estirae de la corda fort y  fee soná la campana. Estae lo gorrino tot loco volén arribá al minjá y no fee mes que fe repicá la campana.
Cuan va arribá lo momén de contá a la gen per part dels responsables reals, van demaná que se posaren tots en fila per a podels contá milló. Entre los veíns tamé estáe lo pastó que habíe dijat al pobre gorrino intentán arribá al minjá. Mentres tan, la campana venga tocá y tocá.
Cuan van acabá de contá a tots los que estáen allí preséns, los albacees van di que no mes estáen 99. En este mateix momén lo pastó va ixí de la fila y los va di, que lo que faltae estáe tocán la campana en agraimen a la seua visita y que no pararíe hasta que marcharen.
Los albacees se van sentí mol agraits de que tocaren les campanes per ells y van contá al desconegut que estáe repicán al campanari, com un veí mes, conseguín lo total de les 100 persones que los fee falta.
Y está es la história real, de com un gorrino mort de fam, va conseguí que a una aldea li donaren lo títul de poble.

Per: Ramón Carlús Roch (Valderrobres)

miércoles, 13 de mayo de 2020

Charrada callada


Me encante lo soroll que fá,
alguna chen cuan calle.

Per Luis Arrufat (Valjunquera)

A boca tancada no entren mosques.

Per Carlos Olles (Valderrobres)

Refrán espigat


Per a san Isidro llauradó,
la espiga ya pren coló.         

Per Juan Segura (Torrevelilla)

Refrán en gana


Pascua marsal, mortalera o fam.

Per Cristina Gil (La Torre del Compte)

Charrada redona


Qui te fam, ensomíe rosques.

Per Jesús Bel (Fornols)

miércoles, 18 de marzo de 2020

Charrades de un de la Vall


Lo qui vullgue sabé de que coló es la pena,
que se llevo la camisa y se arrimo a una colmena.

Entre la mare y la filla me volen engañá
y yo tinc mes picardíes que fulles te una caña.

Aquí ne ñan dos que al cap un te tea y lo atre carbó,
per aixó un es de la Vall y lo atre de Masaleó.

Una chica a la cuina se li creme lo delantal,
si no acudisen los bomberos se li creme hasta lo cuartel gineral.

Encara que sigues bona mosa no presumisques tan,
tamé les bones moses se solen quedá en blanc.

Per Óscar Alcober (Valdeltormo)

jueves, 2 de enero de 2020

Dicho per a giné


San Antoni, san Antoni,
san Antoni del giné,
a la iglesia falte una porta nova,
no se si la fará lo fusté.
Será una bona obra,
que la vorem desde lo carré

Per Carlos Ollés Estopiñá   (Valderrobres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...