Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

sábado, 22 de diciembre de 2018

Tinc ganes de plorá. Poesia

Avui ting ganes de plorá
y la meua alma no trove consol
ña molta gen que estem de dol
busquem consol y no lo podem trová

una bona persona mos a dixat
y no a segut de mort natural
li an fet coses que están fatal
un malparit la asesinat

en una atra dona san ensañat
en un acte de gran cobardia
que a tots mos a fet perde la alegria
pobreta, un sadic de ella a abusat

diuen que un home la matat
y aixo a mi me coste de creure
tantes bardaridats no les puc entendre
un home no fá esta mostruosidat

yo soc un home y dic que NO
que sempre a la dona sa de respetá
sels a de protegí, mimá, y ajudá
pa que mai mes puguen tindre pó

yo soc un home que diu que NO
un home de verdat no fa cap mal
aixó sol u pot fé un animal
que a perdut los sentimens y la raó

SADIC, de una dona as abusat
TRAIDÓ, ten as emportat una vida
ANIMAL, as destrosat una familia
MATÓN, a una bona dona as matat

de natros mai tindrás lo perdó
pos no pots se pijó persona
que mai trovos una hora bona
eres escoria, eres lo pijó

un angelet a puijat al sel
en mol doló lo am despedit
lo nostre cor mol a sufrit
una atra llum tenim allá adal

ADEU, A UNA DONA VALENTA
ADEU, A UNA CHICA LUCHADORA
ADEU, A UNA PARELLA ENAMORADA
ADEU, A UNA FAMILIA FELIS.                                  Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)

miércoles, 19 de diciembre de 2018

Cansoneta calsada


Lo sabaté menut, anae a fe sabates.
En un repuntapiau, va caure de sarpes.
Cuidau, cuidau, cuidau, asó no pot aná.
Si no se acabe avui, s'acabará demá.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)



Dichos curiosos

Per a Nadal...
Lo gorrino a dal.

Si ten vas
Ficay un tap.

Per... Pilar Duran Antolí (Valderrobres)


Sel a roquetes
Aigua a basetes

Per... Sonia Vives Miguel (Queretes)

lunes, 17 de diciembre de 2018

Dichos reals



La vergoña ere verda
y un burro se la va minja.

Per... Belen Salvador Membrado (Queretes)


la vergoña crie roña.

La pasiensia ere verda
y un burro se la va minchá.

Per... Teresa Adell Lombarte (Beseit)

domingo, 16 de diciembre de 2018

Un dicho mol comprometut


Nores, sogres y cuñades
son anses de cante mal apañades

Per... Mari Ángeles Serrano Foz (Valchunquera)

jueves, 13 de diciembre de 2018

miércoles, 12 de diciembre de 2018

Cansoneta per a Nadal (Villancico)


San Josep se fa vellet y no pot puija la escala
Matarem un coderet per a tota la semana.
Vindran los pastorets a sopa de bona gana
Anirán a dormí a la palliseta blana.
Un toque lo violí latre toque la viola
Ay quina musiqueta mes bonaa!!!

Per... Teresa Adell Lombarte (Beseit)

Dichos per al fret


Per a Nadal cada ovella al seu corral.

Per... Carmen Latorre (Beseit)


Nadal al sol
Semana Santa al foc.

Per... Mayte Albiol Benages (Valderrobres)


Ara ve Nadal mingarem tarrons y
en la guitarreta cantarem cansons.

Per... Fernando Tejetor Giro (Beseit)


Per a nadal un pas de pardal

Per... Olga Celma Simó (La Fresneda)


Als reys es tonto , lo que no u coneix

Per... Juan José Carreras Antolí (Valderrobres)


Per a Sant Antoni un pas de dimoni
y per a Santa María, hora y micha creix lo dia

Per... Maria Jesús Micolau García (La Portellada)


Per a San Esteve un de llebre

per Añ Nou, un de bou;
per Sant Silvestre,
per la porta o la finestra;
y pels Reis, burro és qui no u coneix.

Per... Fernando Tejedor Giro (Beseit)




martes, 11 de diciembre de 2018

Cuento avarisios


Ñavie una vegada un pobre que se dedicae a aná per los pobles a demaná...
Pom pom... ¿quí es?... ¿Me podríe doná la caridad?...
Com a naquella casa eren mol pobres sol li van doná un sigró... Que poc! (va pensá).
A la hora de aná a misa se nen va cap a la iglesia y va dixá lo sigró damún de un pedris fora de la iglesia; al ixí de la misa una gallina que anae solta per lo carré se lo habíe minchat. Per o ell de allí no sen anae sense lo sigró o... sense la gallina que portae lo sigró dins, per que se lo habie minchat. No valie gaire lo sigró, pero ere de ell y ere lo únic que teníe.
Al final se va emportá la gallina, per que lo sigró no li podien torná.
Al día siguien la mateixa operasió que lo día de avans. Va torná al poble y a la casa que li van doná posada ñabie un tosino que va fe festeta de la pobra gallina, per que se lo va trapiñá. Ara lo pobre en la mateixa cansó va demaná lo tosino. Al final tan fort se va posá que li van tindre que doná lo tosino.
Va marchá a demaná a un atre poble y al traspondre lo sol va fe cap a casa de una chen mol bona que li van tindre que doná un bou que tenien per que este se va minchá lo tosino. Marche en lo bou cap a un atre poble y se va desvindre a la hora de misa, pare a una casa y los demane que li guardon lo bou, mentres está ell a la iglesia.
Mare de Deu Siñó... a naquella casa, ñabie una chiqueta dolenta... marche lo pobre y la chiqueta li diu a sa mare... Mare... si puguera minchá feche de bou me apañaria. La mare li va doná lo gust a ver si se apañae de verdad.
Cuan lo tarugo del pobre va torna a per lo bou... Lo bou o la chiqueta... Se nen va du a la chiqueta dins del seu morral y per lo camí la fee cantá dienli... "Canta surró que si no te pego un coscorró". La chiqueta cantae compodie, encara que plorae, pensán en sa mare.
Va sentís la chiqueta de salvá la pell, per que va escoltá com entrae a casa de sa tía, per que la va coneixe en la veu... La mateixa cansó... Lo pobre li va demaná que li guardare lo surró mentres anae a misa. La tia va sentí gañí dins lo morral y al ubril va coneixe a la nevoda.
La trau del morral y pense... Estaríe be que la chiqueta se li tornare un cante ple de aigua y se enduguere un bon chasco.
En lo cante se nen va aná lo pobre caminan cap a un atre poble. Per lo camí no fee mes que dili al cante... Canta per a mi! y com es natural no cantae dingú. Tot enfadat per que no cantae, agarre lo morral y lo atapix contra una roca y al momen, chorros de aigua a enterra bañanu tot.
Lo pobre va torná a se pobre com cuan va ixí de casa y la chiqueta va torná a casa en sa mare y es que com diu lo refran... La avarisia trenque lo sac.                      Per... Mari Carmen Mulet (Arnes)

viernes, 7 de diciembre de 2018

Poesia al chapurriau "COSETA MENUDA"

                                                                           
Ña una vida que vol escomensá
una coseta menuda vull contá
sá produit lo naisimen
ya formes part de la gen

los teus ulls tan menudets
y que ditets tan monets
y eixos mofletes, !que mofletes!
una de les coses mes monetes

tamé ai vist uns pebets
que están mol ben formadets
y vaya que dos manetes
que tens tan blanquetes

eres lum que escomense a brillá
vida que escomense a respirá
eres una boleta de ternura
tot puresa, una hermosura

la teua venguda a segut una bendisió
pera natros la noticia milló
mos inunde un sentimen de alegria
que se vorá reforsat a cada dia

ya eres un de natros
entre tots farem que avansos
natros no sol te criarem
si no que tamé te guiarem

creiserás, en algo gran te convertirás
y lo que tam enseñat, recordará
algo farás,natural, sense buscau
y es parlá lo nostre chapurriau

es una de les coses que tam enseñat
que la nostra gen te am pasat
aquí sempre am parlat així
y així tu tamé, vols seguí

al creise as comprengut
que algunes paraules ya san perdut
pero que entre tots am de reacsioná
pos encara ñan moltes que conservá

eres menudet y te farás gran
eres lo futuro que natros tenim davan
procurarem que te pugue arribá
aquella llengua que mos van dixá

allí aon visques sempre recordarás
les primeres paraules que dirás
que vas naise a la terra del chapurriau
y sempre conten voldrás recordau

y serás ric pos tindrás tans valós
que te faran una persona de les millós
los valós de una gran terra
una de les millós terres de España.                                            Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...