Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

jueves, 19 de diciembre de 2019

Charrades de Nadal


Arribará Nadal, matarem un gall
y a la tía Pepa ni dinarem un tall.

Poll resussitat, pique mes que cap.

A  Nadal al sol, a Pascua al foc.

Per: Carmen Latorre Zapater  (Beseit)


Charrades de aquí

A mal faené cap faena li va be.

Quí mol minge mol treballe.

Se agarre mes pronte a un mentidos que a un coixo.

Si una cosa no vols que se sápigue no la faigues.

A on no ña sang, no se fan llenguanises.

Si no vols pols, no vaigues a la era.


per: Alba Moreno Gasulla.

jueves, 12 de diciembre de 2019

Traballengües clascat


Cuan clasques dos hous, ixen cuatre clasques.
¿Cuantes clasques ixén al clascá un hou?

Per Carlos Ollés Estopiñá  (Valderrobres)

lunes, 2 de diciembre de 2019

Dicho de fam



Ya vindrá lo sigró a la cullera.

Per: Carmen Perez Gruas  (Tamarite de Litera)

Dicho carregat



Si veus a una dona carregada, no preguntos, segú que está cansada.

Per: Luis Arrufat (Valjunquera)

Refrán enlutat



No ten enrigues del meu dol, que cuan lo meu será vell, lo teu será nou.

Per: María Pilar (Queretes)

Refran calentet


Lo sol al racó, se endú a la vella y a la jove si pot

Per: Fina Sebastian

Dicho ensacat


No digues blat, hasta que no estigue al sac y ben lligat.

Per: Carmen Perez Gruas  (Tamarite de Litera)


No digues gat, hasta que no estigue al sac y ben lligat.

Per: Fernando Tejedor Giro  (Beseit)

Refran gastadó


A la bosa del jugadó, no li fa falta lligadó

Per: Mariangeles Royo Seres (Queretes)

domingo, 1 de diciembre de 2019

Refrans personals


Chic gros y relluén, antes cansat que valén.


A pantaló esgarrat, no li falten pulses.


A casa pobra, no li fa falta forrollat.

Per: Carlos Ollés Estopiñá   (Valderrobres)

viernes, 29 de noviembre de 2019

Dicho estret




Fam, set y fret, posen al home ben estret.

Per: Carmen Perez Gruas  (Tamarite de Litera)

Unes de fam.


-Primé les meues dens, despues los parens.

Per: Carmen Perez Gruas (Tamarite de Litera)


- Tan prop ting les dens que, no me enrecordo dels parens.

Per: Sonia Vives Miguel (Queretes)

lunes, 20 de mayo de 2019

Cansoneta en aigua


Anem a Chaucha.
¡Anem, anem, anem!
Que lo riu de Chaucha.
no es com lo de aquí,
Que lo riu de Chaucha,
¡porte oli, pa y vi!


Per... Josep Alcober

Surres cantades


La lluna, la pruna,
Lo sol mariné,
Mon pare me pegue,
Ma mare tamé.

Per Luis Arrufat (Valchunquera)

Sopetes cantades


Sopetes en oli
y un granet de sal,
Mincheune chiquetes,
Que no tos farán mal.

per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta en badall


Galín, galón,
¿quí se ha mort?,
San Juanet del port.
¿a on lo enterrarem?
davall de la campana grosa,
y si no entre,
li tallarem lo ventre y la pota,
Si no ix, li tallarem lo que ix

per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta de mala gana


Sargantana, mala gana,
trau los lleus de la campana,
que ton pare está a Alcañis,
y te comprará unes sabatetes,
del coló de la perdíu,
si ixes, serán pa tú,
y sino serán pa mí.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Villancico en chapurriau

Pero mira com abeuren
los peixos allá al riu
pero mira com abeuren
lo siñó mos sonriu.

San José porte una moto
la vírgen una Lambretta
lo chiquet plora que plora
que vol una bisicleta.

Pero mira com abeuren
los peixos allá al riu
pero mira com abeuren
lo siñó mos sonriu.

Lo niño vol beure vi
san José díu per a mi
La Virgen li done mistela
aixó si que mereix la pena.

Pero mira com abeuren
los peixos allá al riu
pero mira com abeuren
lo siñó mos sonriu.

Per Ramón Guimera (Beseit)

Cansonetes a san José

San Josep se fa vellet
y no pot puchá la escala
anirem a buscá figues
Per a tota la semana
Ne puche una
ne puche deu
puche la Mare de Deu
pase un caballet blanc
que corre per tot lo cam.

Per... Carlos Olles (Valderrobres)

San Josep y la mare de deu,
son una compañía mol bona.
San Josep toque la flauta,
la mare de deu la viola.
La viola sa trencat de tocá tota la nit,
la mestresa li fa lo llit,
a un cuarto encuartinat.
Les parets son de sucre,
les portes de codoñat,
cada angelet que pasabe,
ne estirabe la mitat.
Pase un, pasen dos,
pase la mare de Deu,
pase un caballet blanc
que corríe tot lo cam

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Dichos a san Antoni

San Antoni que veníu.
En este mes de giné....
Fes que a la bosa del Camorro,
li arribo algún diné.
Y per a acabá us diré,
que vigileu desde aquí,
feu que als homens de este poble,
que no se en atipen de vi.
San Antoni San Antoni
yo no tu volía di
los pobres planten la viña
y los rics se foten lo vi.

Per... Mari Carmen Latorre (Beseit)

La capelleta de San Antoni,
lo que no acudirá
no tindra oli ni pa.

Per... Ángeles Royo (Queretes)

Cansoneta del siñó retó


Me se una cansó,
de fil y cotó,
¿qui te la ha enseñat?,
lo siñó retó.
Lo siñó retó es un home mol gros,
que va per les teulades rosegán un hos
y la seva dona es mol delicada,
que minche abadexo y cosa salada.

Per... Ángeles Cerdá (Valderrobres)

Me se una cansó
de fil y cotó
¿qui te lo ha enseñat?
lo siñó retó.
Campanes de fusta Badall de segó.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta encasquetada


Baiseu les casquetes,
baiseu lo vi blanc,
baiseu les casquetes,
sino mon Anam.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta per Pascua


Tan, taran, tan, que les figues están vardes,
Tan, taran, tan, cuán madurarán,
si no maduren lo día de Pascua,
madurarán lo día San Juan,
Cuán anirem a la roca fumada,
cuán anirem a minchá cansalada,
cuán anirem a la roca del corp,
cuán anirem a minchá conill mort.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta dels pastoś


¿Pastoret de aon vens?,
de la montaña, de la montaña,
¿pastoret de aon vens?,
de la montaña, de veure lo tems.
¿Quín tems fá?,
plou, plou, plou,
¿quín tems fará?,
plaurá, plaurá y nevará.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta de cuna


De pic, en pic, lo tortolet,
la garreta del pastoret,
toquen y toquen, lo tamboret.
La gallineta grasa,
corre per la rasa,
lo bou estrellat,
corre y corre per lo tellat,
¡llat, llat, llat, merdeta de gat!


Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta per a Nadal


San José se fa vellet
y no pot puchá la escala,
matarem un corderet,
per a tota la semana,
y vindrán los pastorets,
y senarán de bona gana,
y sen anirán a dormí,
a la palliseta blana.”

Les parets del portal eren de sucre,
les portes de terró,
y cada mosca que pasae,
sen enduie un gran tros.


Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

jueves, 11 de abril de 2019

Cansoneta medisinal


Boticari canari,
potes de aram,
que a la seua dona,
mate de fam.


Al siñó veterinari,
tots li diuen menescal,
y lo cas es que li sap mal,
pos li pareis ordinari


Per Luis Arrufat (Valchunquera)

Cansoneta matarrañenca


La Fresneda a una costa,
Vallchunquera a un plá.
La Portellá en dos trosos,
Y La Torre, allá, d’ellá.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

Poesia a la Vall

Lo Matarraña está murmuran
pos a arrivat a La Vall
per aixó sa vestit mol elegan
es San Roc, y avui ñá ball

Magrade La Vall, magrade
magrade lo carré del Fosá Vell
y lo carré del Mich tamé magrade
y la plasa, lo Mas de dal, y lo Castell

per la costa de la Tia Sabina
a un turiste an vist plorá
y no plore per cap rutina
es que la emosió no a pogut aguantá

mol emosionat está sol de pensá
que yá los iberos vivien aquí
ere al asentamen de la Torre Cremá
a La Vall de molta historia podeu presumí

lo carré del Coscoll, y lo frontón
lo de la Basovera, la Iglesia, y lo Afiladó
la Casilla, y lo carré de Mosen León
vesi, pos tamé te ompliran de emosió

la basa de San Roc
y la capelleta en lo San al costat
no importe que se ompligue poc a poc
pos la gen sempre la a visitat

la gen arrive hasta lo sipré
cuan volen eixí a paseijá
es un paseo que los vá mol bé
pos asta lo final del poble poden arrivá

magrade La Vall, magrade
magrade mol la seua gen
magrade lo chiquet, la mare, y lo pare
pos de honrades tots ne tenen devalen

son gen forta y trevalladora
son coses que dingú mai los a superat
son gen noble y luchadora
y tots están plens de molta bondat

orgullosa del seu pasat
y de la seua llengua, lo Chapurriau
moltes generasions la an forjat
per aixó La Vall en mol espesial

lo riu li diu am la perdiu
bien a veure una miqueta
va vec a les Fons de Bricha, y la fonteta
y tamé a la del Tormo, y al Povet de la Marta

Prats verts a la primavera
y una alfombra de mols colós
que mos fá respirá una frescó verdadera
la que mos donen una infinidat de flós

y al estiu la espiga esta dorada
ben contens la aneu a arreplegá
una vegada que yá la aureu arreplegada
tindreu farina pera fé lo milló pá

al setembre colliu les armeles
en moltes faenes teniu que cumplí
de bons raims omplireu les sistelles
segú que fareu mol bon ví

al ivern es temps de les olives
encara que costen mol de arreplegá
mol bones son verdes, o negres
y de mol bon oli podeu disfrutá

La Vall tè mols tesoros
la Vall té molta llum y claró
té los sentimens mes hermosos
la gen de La Vall es de lo milló.                    Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)

lunes, 8 de abril de 2019

Cansonetes a sant Antoni

SantAntoni y lo dimoni,
chugaen al trenta y un,
lo dimoni va traure trenta,
y SantAntoni, trenta y un.


Sant Antoni, Sant Antoni
Una cosa te vull di,
Los pobres planten la viña
Y los rics se beuen lo vi

Sant Antoni, Sant Antoni
Me queden dos pessetes
I no tu voldria dir,
Una pa tu,
Y latra pal burro y pa mi

Sant Antoni, Sant Antoni
Tu que estàs tan per amunt,
Farem una foguereta
Y te enviarem tot lo fum.

Sant Antoni, Sant Antoni
San Antoni del Canet
Que mos guardo el gorrinet.
Y quan lo matarem,
Li donarem un trosset.

San Antoni, Sant Antoni
Tots parlen de Sant Antoni
Y yo parlo del gorrinet
Que diuen que no té coa,
Perquè se li ha chelat de fred.            Per... Luis Arrufat (Valchunquera)



Cansoneta en albarques



Lo sabaté menut. anae a fe sabates.
En un repuntapiau, va caure de sarpes.
Cuidau, cuidau, cuidau, asó no pot aná.
Si no se acabe avui, s'acabará demá.

Per... Luis Arrufat (Valchunquera)

domingo, 24 de marzo de 2019

Poesía al chapurriau

Avui sa girat mol aire
un aire que bufe pel dematí
un aire especial a cada poble
lo aire de la gen de aquí

aire que mourá un tren
un tren plé de sentimens 
un tren que mourá la nostra gen
dones y homens mol valens

la nostra es gen de pau
respetuosa en lo veí
y luchan per lo seu Chapurriau
als carres a tingut que eixí

son aires plens de ilusió
aires carregats de esperansa
aires de historia y de tradisió
aires dignes de la milló alabansa

son molta gen que defense lo seu
gen que no se volen dixá cambiá
gen que sa aixecat de peu
gen que sol volen fes respetá

un dia te mou este aire
y un atre te mou eixe ven
lo sert es que avui dingu te pare
los añs te an fet mol valen

perque no som menos importans
perque no volem esta davall
perque volem parlá com avans
anirem lo disabte a la Vall.                              Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)

Cansoneta en surretes


Digodin digodan
la maseta pegue al banc.
De puñeta o de planet.
Estisora o gabinet??

-Estisora!!!

(Tame se podíe de gabinet
La resposta ere la mateixa.)

Y continuabe...

Les penes que vas a pasá
per no sabeu contestá.

Per... Ana Torres Angosto (Albelda)

lunes, 18 de marzo de 2019

Refrans dominicals

Demá es dumenche
lo moc te penche.  
Vindrá lo capella en la creu a la ma 
y te pegara a tú y a ton chermá

Per... Rosa Abad (Maella)

Demá es dumenge
lo moc te penye 
matarem lo bou 
y lo feche pal meche 
y la car pal muxol

Per... Isabel Moncada Martí (Nonasp)

Demá es domenge
lo moc te penge. Trobaras al capellá
y te donara figues y pa

Per... Teresa Adell Lombarte (Beseit)

Demá es domenche
lo cul te penche. Vindrá un escolá 
en la creu a la ma 
y se pegara un pet
com de avui a dema

Per... M Ángeles Serrano Foz (Valchunquera)

jueves, 31 de enero de 2019

Cansoneta festechadora


Cuán vach a abeurá les mules
al pou de la vall
acudixen les moses
lluín los devantals.

Cansoneta de Valldeltorm

domingo, 13 de enero de 2019

Dichos traidós


Lo borrego manso mate al amo

Per... Ramón Guimera Lorente (Beseit)


La mula mansa mate al amo

Per... Carmen Latorre (Beseit) 

Refrán aprofitat



Qui a casa está se seque
y qui marche sempre llepe

Per...  Lola Ferrer (La Torre del Comte)

sábado, 12 de enero de 2019

" LA ROSADA DEL MATÍ "

La rosada del matí
no gelará lo nostre ímpetu
tenim lo mateix sentí
per lo nostre parlá, lo Chapurriau

es igual com li vullguem dí
tots lo volem al nostre parlá
y la rosada del matí
eixe amor mai podrá gelá

no tos dixeu intoxicá
que no tos diguen que aquí
sempre am parlat catalá
eixa es una manera de mentí

mol deacuerdo estem tots
que volem defensa lo nostre parlá
ajuntem tots lo nostre esfors
y entre tots lo farem respetá

avui yá mos unix un sentimen
es ben diferen lo nostre parlá
después ya vorem com lo escribirem
lo nostre parlá no es catalá

no volem al pebrot, si lo primentó
som diferens, mai inferiós
lo nostre articul no es el, es ló
la nostra unió mos fará millós

aislem als que mos volen confundí
units conseguirem la unanimidat
despullem als que no paren de mentí
que se imposo la nostra voluntat

que la rosada del matí
gelo tota la seua maldat
y que la caló de la gen de aquí
alimento a la nostra germandat.                 Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)

jueves, 10 de enero de 2019

Dichos famolencs


Val mes morí de un rot
que de un badall

Per... Ramón Guimera Lorente (Beseit)


Val mes morí fart
que morí de fam

Per... Carlos Olles Estopiñá (Valderrobres)

Una romiguera

Resulte que ya fá trenta añs
que va naise una romiguera
de abonos ni an ficat tans
pa que puncho com la primera

es la romiguera del catalá
que van creá pera dominamos
incordianmos sense pará
encara no an pogut doblegamos

y es que natros tenim la raó
y aixó es algo que esta tan clá
cada dia u defensem en mes pasió
que res mai mos podrá cambiá

a eixa romiguera la están regan
gen en mol oscurs interesos
la nostra tradisió estan cambian
trenta añs que aguantem excesos

orgullosos de lo que fan no poden está
pos obliguen a cambiá a tota la gen
en lo mateix molde mos volen fabricá
tots iguals al seu pensamen

pero ara al mich de la romiguera
mols moixonets van ficá una llaó
y a naixcut una bonica figuera
en un sol añ, ya sa fet la milló

eixa es la Figuera de la esperansa
regada per la nostra humildat
la fá forta la nostra pasiensia
alimentada per la autentica verdat

en molta forsa se obri camí
entre mich del romigueral
es la gen que sa cansat de patí
la gen que u está pasan mal

a la vora de la Figuera sa ajuntat
la forsa de un bon amelé
los dos bé san complementat
y al romigueral an debilitat

la flexibilidat de la figuera
es la milló virtut que té
guañará a eixa romiguera
jun en la duresa del amelé

es la unió de les persones
la que tallará a la romiguera
natros ne som mols mes
y tenim una unió verdadera

la nostra raó se acabará imposan
despullarem les seues mentires
mentres a natros no mos callarán
natros volem seguí sen lo que som.                   Per... Juan Carlos Abella (Valderrobres)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...