Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

jueves, 11 de octubre de 2018

Res, res no y... ay, ay, ay!!! (cuento)

Tos vach a contá un cuento que yo sentía de menut, me lo contae ma yaya...

Ñabie un rey mol orgullos y manadó que tenie una filla en añs per a casas... Un dia los seus ministres, preocupats per que lo reino tinguere desendensia li van di...
- Siñó... lo poble demane que la prinsesa se caso... volen un marit per a nella.
- Bah! que sabrá lo poble.
- Pero es presis donali gust a la chen.
Lo rey que ere gat vell y tenie molta picardía se li va ocurrí una triquiñuela per a entretindre a la chen.
- Está be... si voleu que la meua filla se caso u consentiré a aquella persona que me porto lo que ara tos vach a demaná...
- La ma de la prinsesa será per a qui me porto estes tres coses... " Res, res no y ay ay ay"
Los ministres enseguida van entendre que lo rey sol volie enfotres dels pretendens, per a despues podé di que no casae a la seua filla per no trobá home capas de contental a nell y a la seua filla.
No obstán, los ministres van redactá la nota del requerimen real y la van repartí per tot lo reino.
Mils de homens al llichí la voluntat del rey y van ixí a buscá lo que demanae per a podé casas en la prinsesa.
Va anan pasan los dies y los mesos y algún añ que atre y per lo castell a on residie lo rey no se va presentá dingú, la proba ere mol difísil.
Un dia un pobret llauradó se va trobá per casualidat un pape ya mol envellit a on posae la voluntat del rey per a podes casas en la prinsesa. Este al llichiu va pensá... u puc intentá, no tinc res que perdre, lo sac que porto está vuit de ortalisies, no me na ixit cap y tinc molta gana.
Se va sentá este pobre home a pensá que ere alló que demanae lo rey... "Res, res no y ay, ay, ay"... "Res, res no y ay, ay, ay" no fee mes que donalí voltes al cap. De repen sen acate de lo sac que estae forro y pense... Res!!! ya ne teníe una. Mol contén va escomensá a ballá, tan ballae que va entropesá y va caure damún de unes archilagues y va di... Ay, ay, ay!!!. No su podíe creure.
Este chicot, conten, mol conten va posá les archilagues dins del sac y sen va aná cap a lo castell del rey. Pero avans de aixó va pasá per la seua casa a pendre un atre sac, este estae tot ple de forats, com si les rates aigueren fet festa.
Al arribá al castell va di als guardies... vinc a parlá en lo rey, porto lo que ell va demaná per a podem casam en la prinsesa. Los soldats estre rises lo van fe pasá cap a dins del casalisi, hasta allí a on estae lo rey. No mes arribá davan del monarca li va di... Porto lo que vosté va demaná. Lo rey pènsan que pasarie un bon rato va fe vindre als ministres y demes cortesans per a riure acompañat.
- A vore... que me portes... segú que u as trobat??? (en la riseta de orella a orella)
- Si siñó... me puc arrimá a vosté per a que u pogue vore milló???
- Si, vine cap aquí.
Lo llauradoret que portae los dos sacs, lo forro y lo que portae les archilagues, va agarrá lo forro y li diu al rey...
- Poso la ma aquí dins... que ña?... Y lo rey diu...
- Res!
Tots los cortesans y ministres... oooooohhhhhhh!!!
Despues va agarrá lo atre sac aon estaen les punches y li va dí...
- Poso la ma aqui dins... veigue que trobe.
Y lo rey fot un alarit al punchas y diu...
- Ay, ay, ay!!!
- per lo tan ( va di lo chicot) si latre eres "res" este com te coses dins es "res no"
Los ministres al vore que habie portat lo que lo rey demanae li van parlá dienli...
- Te que reconeixe que ha portat lo que vosté va demana, ara no se pot tira cap atrás, lo poble se enfadarie mol y es que aixó no u pot amagá per que te a tots los cortesans davan, tots u han vist.
Aixina que no li va quedá mes remey que donali la ma de sa filla a este noy que de un dia a un atre va pasá de se lo mes pobre del reino a se mol ric y... lo rey se va tindre que chubilas en lo morro preto y va dixá goberna a sa filla en este bon home.

Per: Angelina Ferreró Portoles (Rafels)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...