Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

miércoles, 31 de octubre de 2018

Cuento minchadó


Ere una vegada, dos germans masobés, que van ana a busca novia a un atre mas ils van invitá a sopá, pero ñavie un que ere mol minxadó y latre li va dí, cuan te palsiga lo peu no minxos mes, a ver si quedarem mal, així que se asenten a la taula y li fiquen un plat de farinetes (que ademés li agradaen mol) y al momen pase lo gat il palsigue, així que pobre ya no va minxá mes, y li dien: home minxa que no has minxat res y ell, no no que no nebull mes, son germá tamé li die, pero home minxa que después tindrás gana, no no que no ne bull mes
Cuan sen van aná a dormí, lo germá li diu ¿Qué ta pasat que no has bullgut minxá, en lo que te agraden a tú les farinetes? Si claro, me vas dí que no minxara y tú más tocat lo peu sol comensa ¿Qué volies que faiguera? Ara tinc molta gana!!
Així que se eixequen y sen van a escurines allí aon estae la casola y se va fumá ven fartet, pero la agüela del mas se habíe eixecat y se va pegá un pet il de les farinetes li va dí ¡¡No bufos, no, que están fredes!!

Per Dolores Guimerá Ramia (Beseit)


Un atre final...
les farinetes que habien quedat ere lo fi de la nit del sopa ,habense equivocad de dormitori ,roncabe lo agüelet y a fosques li diu... no bufos que están fredes!.

Per Mari Carmen Mulet (Arnes)

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...