Lo naiximén del nostre parlá

Y diu que...
Deu va aná per lo mon repartín llengues... Vatres parlareu fransés... Vatres en inglés tos entendreu...
Y així un país y un atre país, una regió y un atra regió va aná dixán instrucsions de com tenien que parlá tot lo mon.
Al final de tot va arribá al Matarraña y un paisá li va preguntá... Deu!!! y... aquí en que idioma parlarem???
Deu se va quedá pensan un momen, pos es que ya habíe repartit tots los idiomes posibles... Y va di...
Aquí parleu com bullgueu!!! Y així va naixe lo chapurriau.

Per Juan Siurana (Rafels)
Me podeu escriure a chapurriat@gmail.com

viernes, 25 de diciembre de 2020

Cuentet del tonto que fa tontejá

Se contae que a Calaséit, un poble del Matarraña, ya ne fará uns cuans añs, un corret de veíns se divertíe en lo tontet del poble, un pobre infelís, de poca cultura, que vivíe fen recadets y faenes de poca importánssia a cambi de una simple perreta.

De vegades, algúns homens cridaben al tontet a la tasca a on se ajuntaben y li oferíen triá entre dos monedes: la una de mida gran de 400 reals y  un atra mes minuda, de 2000 reals. Ell sempre triabe la mes gran y de menos valor, cosa esta que fee ríure a tots los allí congregats.

Un día, un veí del poble que aguaitáe al grupet divertinse en este inosén personache, lo va cridá apart y li va preguntá "que si encara no sen habíe acatat de que la moneda mes gran valíe menos" y éste li va contestá...

U sé, no soc tan tonto com pareis, la moneda gran val sinc vegades menos, pero lo día que tría la menuda, lo joc se acabará y no me emportaré mes monedes. Aixina que no me importe que me diguen tonto mentres me vaiguen donan de tan en tan los 400 reals.

Anonim. (Calaséit).

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...