Se contae que a Calaséit, un poble del Matarraña, ya ne fará uns cuans añs, un corret de veíns se divertíe en lo tontet del poble, un pobre infelís, de poca cultura, que vivíe fen recadets y faenes de poca importánssia a cambi de una simple perreta.
De vegades, algúns homens cridaben al tontet a la tasca a on se ajuntaben y li oferíen triá entre dos monedes: la una de mida gran de 400 reals y un atra mes minuda, de 2000 reals. Ell sempre triabe la mes gran y de menos valor, cosa esta que fee ríure a tots los allí congregats.
Un día, un veí del poble que aguaitáe al grupet divertinse en este inosén personache, lo va cridá apart y li va preguntá "que si encara no sen habíe acatat de que la moneda mes gran valíe menos" y éste li va contestá...
U sé, no soc tan tonto com pareis, la moneda gran val sinc vegades menos, pero lo día que tría la menuda, lo joc se acabará y no me emportaré mes monedes. Aixina que no me importe que me diguen tonto mentres me vaiguen donan de tan en tan los 400 reals.
Anonim. (Calaséit).
No hay comentarios:
Publicar un comentario